close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

08 gener 2014
2014: voluntat de futur

Sonia Fernández Pan

“Demana un desig” és l’eslògan dels aniversaris. Generalment combinada amb un pastís, espelmes i una projecció desiderativa cap al futur, aquesta frase s’acompanya d’un mecanisme -trampa: el desig sol·licitat només es complirà si hem apagat victoriosament i de cop totes les espelmes gràcies a la força d’un sospir multiplicat per mil. També és una frase commemorativa que emfatitza el pas del temps i que es pronuncia en un altre aniversari, aquest cop col·lectiu i marcat per la condició numèrica del calendari.

Demanar desitjos té quelcom de cursi. Serà per la condició utòpica que moltes vegades els aguaita. Parafrasejant algun autor que el primer refredat de l’any no em permet recordar, alguns desitjos són com les cartes d’amor. Si no fossin cursis no serien desitjos. Més enllà del lloc comú que reparteix l’etiqueta de la política com altres reparteixen flyers al carrer, el desig transcendeix ràpidament allò cursi gràcies a la seva vocació de futur. Com aspiració d’un futur impossible, el desig funciona com una arma de destrucció afirmativa d’una realitat insatisfactòria. Pocs llocs estan tan representats pel futur com el desig. Un desig que ens permet transitar a través del verb i que admet una voluntat de baixa freqüència. A la realitat li queda, però, aquest avenir que s’entreté demostrant l’habilitat del desig per materialitzar-se. També per desaparèixer i sobrealimentar la desmemòria.

El millor de 2014 és que encara no ha succeït. Si 2014 fos un dia de la setmana, seria un dilluns, el dia universal del propòsit. Com suspensió d’un futur per arribar, 2014 encara està carregat d’aquesta voluntat desiderativa que gairebé cap diumenge té. I d’aquestes ganes de provar el pastís un cop es bufen totes les espelmes.

Android Birthday from Kevin Grennan on Vimeo.

artwriter_curator_esnorquelmaker_chocolateresearcher_technodancer__bikeenthusiast_coffeeaddicted_

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)