among the stars

És 2024 a Robledo, Califòrnia. Una jove anomenada Lauren Oya Olamina ^[2]Lauren Oya Olamina protagonitza les novel·les d’Octavia E. Butler The Parable of the Sowery The Parable of the Talents. viu amb el seu pare, madrastra i germans a una petita comunitat situada a pocs quilòmetres de Los Angeles. Els seus habitants desenvolupen la seva vida en un entorn envoltat per les tanques que els protegeixen del caos i la destrucció que assola la costa oest dels Estats Units. Aparentment protegits dels assaltants ocasionals que poblen les principals carreteres de la regió, la comunitat de l’Olamina ha de sobreviure en la calamitat més absoluta. Desproveïda de cap futur possible, la Lauren construeix al seu cap una sèrie de creences i conceptes que formaran el que denomina com “Earthseed”, una forma de vida basada en el coneixement ancestral de la terra i que se sosté per la col·lectivitat i l’empatia. Un dia, assalten el poblat i assassinen a tots els seus éssers estimats. Junt amb altres supervivents de Robledo, la Lauren emprèn un llarg camí cap al nord amb la intenció de trobar un lloc segur on poder fer créixer la seva comunitat.

Des de les arrels i les plantes que fa servir per elaborar medicaments i per cuinar, la Lauren es proposa de portar la seva comunitat a les estrelles, lluny d’un planeta que els seus habitants havien destruït. Com la Lauren Olamina i el seu grup, el tema d’aquest mes a A*Desk ens proposa viatjar cap al que és desconegut per projectar altres futurs possibles per la nostra vida a la Terra. Una exploració del que és còsmic des de les arrels.

Partim de la gèlida Antàrtida de la mà d’Himali Singh Soin,, en un text on introdueix la seva investigació al voltant del continent més meridional del planeta i les seves potencialitats queer. Coneguda com el “Mart blanc”, l’Antàrtida presenta unes condicions per la vida pràcticament alienígenes. Aquestes característiques fan del continent una sort d’espai sagrat, com diu Singh, on els confins del que és terrestre sucumbeixen a la inefable dimensió del que és còsmic.

El camí es bifurca en una conversa amb Rafal Zajko y Paco Chanivet,, artistes travessats per la seva tradició i la voluntat de construir nous ponts cap a altres mons o realitats. Marcat per la seva infància catòlica en una Polònia postsoviètica, Zajko ressuscita llegendes del seu folklore natal a través de l’alè futurista de la ciència-ficció. Per altra banda, i influït igualment pel catolicisme, en aquest cas, la Setmana Santa sevillana, Chanivet inicia els visitants de les seves instal·lacions en una sort de realitat còsmica i misteriosa.

A manera de roleplay, Juliette Lizotte ens presenta cinc personatges ubicats en llocs i temporalitats diferents. A mesura que avança la lectura, les vides d’aquests cinc personatges s’entrellacen a través dels mil·lennis, en una sort de xarxa còsmica que revela les connexions possibles en un temps profund.

Per últim, aterrem de nou a la terra gràcies als versos de Mawena Yehouessi. Les seves paraules proposen una experiència vital col·lectiva informada per un passat colonial compartit. Com els brillants i tremolosos reflexos de les estrelles d’un toll, el text de Yehouessi projecta un sentiment on el que és individual esdevé multitud i les coses no es poden conèixer, sinó només pronunciar i imaginar.