close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

05 abril 2014
www.davidzwirner.com
Animatromic i la viralitat

En els últims dies ha tingut lloc un d’aquests fenòmens que es coneixen com virals. No obstant això, la peculiaritat d’aquest cas és que ens mostra una instal·lació artística de Jordan Wolfson. Podríem definir viral com una notícia, vídeo o fotografia que corre com la pólvora entre els usuaris de la xarxa; de vegades sorgeix d’una campanya publicitària -cosa que fa de la viralitat el Sant Grial dels publicistes- i de vegades simplement es deu a alguna cosa altament inusual.

Bé, doncs tot i que els animatronics van ser desenvolupats als 60 per Disney, el que Wolfson presenta a la David Zwirner Gallery de Nova York aconsegueix eriçar el pèl de qualsevol. Ballant davant d’un gran mirall al so de Lady Gaga o Blurred Lines, amb una barra metàl·lica clavada a l’estèrnum, trobem l’obra: amb melena rossa, un breu vestit blanc, guants llargs i botes altes a joc, taques de sutge a natges; cuixes; genolls i pit, i sobretot, una màscara a mig camí entre el caricaturitzat Shylock i un orc.

Dos dels aspectes que sens dubte han contribuït a la viralitat en aquest cas són, d’una banda, la sorprenent fluïdesa de moviments -cortesia de la col·laboració amb Spectral Motions Studio-, i de l’altra hi ha la mirada, que es clava en el reflex de l’espectador d’una forma violenta i gairebé amenaçadora. Un punt més a afegir és que l’obra també parla -amb la veu del propi Wolfson- a més de fer playback amb la música de fons.

Més enllà de l’anècdota d’un robot que es contorneja davant d’un mirall, trobem una reflexió sobre la cosificació de la dona i la importància de la mirada, quelcom ja tractat en anteriors ocasions per J. Wolfson, però que en aquesta combinació d’escultura, instal·lació i performance pren una dimensió d’arrels psicoanalítiques: l’espectador és convidat a identificar-se amb un punt de vista masculí i dominador. Què se sent quan l’objecte sexual torna la mirada? Doncs una sensació estranya, potser tan estranya com un robot ballant sensualment davant d’un mirall mirant als espectadors que s’ha convertit en un viral a internet.

Jordi Garrido intenta dedicar-se a la cultura. Des de la seva formació en història de l’art compagina les seves pulsions artístiques contemporànies amb la vessant més històrica de l’ofici, formant part del projecte de divulgació i reconstrucció històrica Barcino Oriens.

Media Partners:

close