Arts Catalyst

Arts Catalyst va ser fundada el 1994 a Londres per la comissària i escriptora Nicola Triscott. Al llarg de les darreres tres dècades, aquesta organització de petit format ha tingut moltes vides i ha adoptat múltiples formes, però sempre ha buscat replantejar quin paper pot tenir l’art en la societat i quins espais poden ocupar i transformar els artistes. En aquest breu text, em proposo aprofundir en la història més recent d’Arts Catalyst i en la manera com ha articulat la seva pràctica social i «més que social», la seva relació amb el lloc i l’impacte d’aquest treball en el context de la seva programació i les seves micropolítiques.

Em vaig incorporar a l’organització fa gairebé deu anys, en un moment de creixent incertesa i de canvis profunds al Regne Unit. D’una banda, l’impacte de les dures mesures d’austeritat que van seguir la crisi financera del 2007-2008 a gran part d’Europa continuava exercint una forma de violència lenta sobre el teixit social, mitjançant les retallades en les prestacions socials, els serveis públics i els espais culturals i socials; un procés que, en certa manera, no ha deixat de produir-se. De l’altra, arran del referèndum del Brexit del 2016, van continuar proliferant els discursos antiimmigració que havien portat el país a abandonar la Unió Europea.

En aquest context, les institucions i organitzacions artístiques (especialment les de petit format, que solen tenir més capacitat de resposta i una major predisposició al canvi i a l’autoreflexió) van començar a replantejar-se el seu paper cívic i polític davant d’un teixit social cada vegada més fragmentat i mancat de recursos, l’augment de les desigualtats i les múltiples crisis interrelacionades.

El 2020, Arts Catalyst es va traslladar de Londres a Sheffield, a Yorkshire del Sud. Fins aleshores, l’organització havia tingut la seu a Londres i havia centrat la seva programació en una aproximació crítica a la ciència i la tecnologia. Durant aquest període, l’organització havia desenvolupat exposicions i programes ambiciosos a Londres, així com exposicions itinerants i programes de recerca d’abast nacional i internacional. El 2013, l’organització va començar a experimentar i a posar a prova nous formats curatorials més vinculats al territori i arrelats en les inquietuds de les comunitats, així com en l’ecologia planetària i el benestar arreu del país. El trasllat geogràfic va respondre al desig i a la necessitat d’adoptar un enfocament més arrelat i hiperlocal del territori i la pertinença, que ens permetés dedicar la nostra feina a una regió específica (Yorkshire del Sud), tot mantenint una perspectiva nacional i internacional.

En aquesta transició, la col·laboració es va convertir en una part integral de la nostra feina. En lloc de ser una cosa puntual o un element instrumental del programa artístic, la col·laboració, la creació d’aliances i la co-creació van esdevenir el motor de l’estratègia d’Arts Catalyst. Les organitzacions comunitàries, els serveis de salut mental i benestar, els centres juvenils, les organitzacions que treballen per la justícia migratòria, els hospitals, etc., es troben entre els nostres principals interlocutors, juntament amb artistes que aporten la seva visió, pràctica i experiència personal.

Un dels projectes que exemplifica més clarament aquesta manera de treballar és Co-hostings, del dissenyador Bahbak Hashemi-Nezhad, desenvolupat amb City of Sanctuary Sheffield^[1]City of Sanctuary és una entitat benèfica britànica i un moviment de base que té com a objectiu construir un moviment d’acollida arreu del Regne Unit, principalment per a sol·licitants … Continue reading, una entitat benèfica independent que treballa en solidaritat amb les persones que busquen refugi. El seu objectiu és fer de Sheffield un lloc segur i acollidor per a les persones que busquen protecció.

Bahbak Hashemi-Nezhad, Don’t Judge a Book By Its Cover, 2026. Il·lustracions de Danielle Rhoda. Fotografia de Bahbak Hashemi-Nezhad

La col·laboració a llarg termini d’Arts Catalyst amb Hashemi-Nezhad va començar el febrer del 2020, quan va ser convidat a aprofitar el trasllat d’Arts Catalyst de Londres a Sheffield com a punt de partida per a una intervenció que permetés posar a prova noves maneres de treballar a la ciutat i d’establir relacions amb les comunitats i organitzacions que l’habiten.

El projecte va començar amb una fase del que Bahbak descriu com a «construcció de sentit» (sense-making): una sèrie de reunions, tallers interns i converses entre ell, Arts Catalyst, el personal de City of Sanctuary i els membres del seu grup Experts by Experience («Experts/es per experiència»), format per persones amb experiència directa en la cerca de refugi i en els processos migratoris, les veus de les quals ocupen un lloc central en la feina de City of Sanctuary Sheffield.

Partint d’una pregunta provocadora: què significa reimaginar Sheffield des de la perspectiva d’un entorn no hostil ^[2]L’enfocament no hostil fa referència directa al concepte d’«entorn hostil» (hostile environment), un conjunt de polítiques del Govern britànic introduïdes el 2012 per la llavors ministra de … Continue reading?, durant aquesta primera fase de treball vam abordar qüestions relacionades amb la pertinença, la seguretat, l’alegria, el benestar i la manca d’aquestes experiències a la ciutat. Alhora, vam debatre la importància de prioritzar mètodes no extractius i els desitjos de les persones participants, així com el ritme del projecte i l’ètica del procés. L’equip de City of Sanctuary va orientar en gran mesura la conversa i va establir amb nosaltres els paràmetres del treball.

Va quedar clar que el projecte només podia avançar al ritme que permetés la confiança i que un enfocament lent i a llarg termini era prioritari tant per als nostres col·laboradors com per a la comunitat a la qual donen suport. Partint d’aquestes premisses, Bahbak va emprendre un procés de treball de dos anys amb City of Sanctuary, seguint les indicacions de les persones participants i creant un espai per escoltar, aprendre i, quan fos necessari, reconsiderar i reajustar el procés.

Bahbak va començar a assistir a les classes setmanals d’anglès, un espai molt concorregut on podia conèixer gent i connectar amb les persones al voltant de les idees que fonamentaven el projecte. Els dijous, Bahbak cuinava ash reshteh, una sopa persa de fideus preparada en una sola olla, amb herbes fresques, verdures de fulla verda, llegums i fideus, a la gran cuina de l’espai recentment renovat de City of Sanctuary Sheffield.

Al final de la classe d’anglès, Bahbak conversava amb les persones assistents i explorava qüestions relacionades amb l’arrelament a Sheffield i amb el paper que tenen la llengua anglesa i les seves traduccions: el poder de l’anglès, la manca de neutralitat de la llengua i de les maneres d’ensenyar-la i aprendre-la, les oportunitats que obre el coneixement de l’anglès i, en última instància, les impossibilitats inherents a la traducció i a la interpretació mateixes. En aquest procés, ens va semblar important introduir la idea d’una manera no neutral de compartir una llengua, centrada en les experiències personals de les persones que l’estan aprenent per primera vegada, en lloc de partir d’un conjunt fix de regles i categories que calgui conèixer i dominar.

Don’t Judge a Book by its Cover. An English Exercise Book («No jutgis un llibre per la seva coberta. Un quadern d’exercicis d’anglès») va sorgir d’aquest procés. Encarregat per Arts Catalyst com a part de Co-hostings, el llibre es presenta com un quadern d’exercicis d’anglès traduït a l’àrab, el kurd, el tigriña, l’amhàric, el castellà, l’ucraïnès i el farsi (les principals llengües amb què Bahbak va entrar en contacte durant la fase de treball amb les comunitats del projecte).

El llibre recull els coneixements i les reflexions obtinguts durant aquest procés, que posteriorment es van editar conjuntament amb el grup Experts by Experience. El llibre de frases funciona alhora com una eina per aprendre anglès i com un recorregut per les aspiracions, les idees i les dificultats de les persones participants. Les frases i les afirmacions breus ofereixen una mirada als llocs, els hàbits, les trobades i les experiències que tenen lloc dins -i malgrat – aquest entorn hostil.

Bahbak Hashemi-Nezhad, Don’t Judge a Book By Its Cover, 2026. Il·lustracions de Danielle Rhoda. Fotografia de Bahbak Hashemi-Nezhad.

Cada pàgina va acompanyada d’il·lustracions de l’artista Danielle Rhoda, que va traduir acuradament les paraules en imatges per oferir un recorregut visual ple de matisos per les històries i experiències compartides per les persones participants a City of Sanctuary.

Els aprenentatges que van sorgir de Co-hostings han inspirat des d’aleshores molts altres projectes de co-creació: Mind Garden, un programa centrat en la jardineria desenvolupat amb l’artista Harun Morrison a Sheffield Mind, una entitat benèfica dedicada a la salut mental i el benestar; Housewarming, un projecte que explora la creació com a forma de trobada i pertinença, dut a terme amb les artistes Sahra Hersi i Sofia Niazi i amb el servei d’assessorament Andalus Community Centre; i el nostre encàrrec actual, centrat en el so i els seus efectes calmants, desenvolupat amb l’artista Aliaskar Abarkas a l’Hospital Infantil de Sheffield.

Aquestes col·laboracions van més enllà de la temporalitat específica de cada projecte i de cada encàrrec artístic, i passen a formar part intrínseca de la infraestructura ampliada d’Arts Catalyst: un espai immaterial on podem practicar la solidaritat, intercanviar coneixements i informació i defensar col·lectivament futurs més justos i equitatius. Es tracta d’un recurs cada vegada més necessari en un context de creixent presència de discursos antiimmigració i de sentiments d’extrema dreta.

Des d’aquesta perspectiva, la nostra feina adopta la forma d’una «creació radical d’espais» (radical place-making), en què un espai no ve determinat per un conjunt de fronteres administratives, sinó que es produeix i es reinventa constantment mitjançant el procés de creació i activació de relacions.