close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

28 agost 2013
la-edad-de-hielo.jpg
Figures de la propera glaciació

Claudio M Iglesias


Una fotografia de Facebook Facebook d’Amàlia Ulman (Mar de Ajó, Argentina, 1989) podria convèncer a qualsevol de la situació complexa a la que s’enfronten els artistes sub 25, tot just sorgits del medi amfibi de l’escola d’art i llançats al dur camí del professionalisme: a la imatge es veu un petit avió de paper al dors del qual es llegeix Student Loan Company. El gest tènue, com en diversos treballs d’Ulman, envolta un problema de fons que sembla ser el de la supervivència en un ambient poblat per organitzacions massa complexes (alguna cosa entre la franquícia Resident Evil i la biopolítica estil spa). En tot cas, es tracta de triar els recursos tècnics, biològics i emocionals que permeten la continuïtat de la vida i mantenen la distància de les forces que l’afligeixen en un context generalitzat de paranoia, sobreproducció simbòlica i extenuació espiritual.

Ulman forma part d’una generació que acaba de rebre una mena de benedicció d’alt impacte amb forma d’esdeveniment d’estiu que troba treballant junts a Hans-Ulrich Obrist i Simon Castets amb DIS magazine en alguna cosa que podria resultar l’encreuament exacte d’un scouting curatorial, la xarxa social, el programa de premis de diumenge a la tarda al seu canal de televisió pública i els dispositius de networking acadèmic-industrial com les conferències TED. En el fons el més divertit de 89plus i el seu programa de beques i esdeveniments és que, efectivament, es podria titllar de post-Rihanna en si mateix: a més dels accents visionaris i tecnohippies propis de l’activitat d’estar permanentment buscant llindars en la història i imaginant el futur, 89plus recorda formats de producció en laboratori que la indústria de la música ve emprant des de fa dècades. A més de la presència d’alguns grans artistes, un tret a notar entre els participants de la recent conferència 89plus Colony Conference és la prominència d’un tipus d’artista-emprenedor-networker híper professionalitzat que mostra com les paròdies dels anys noranta encapçalades per Bernadette Corporation poden ser preses seriosament en el lapse d’una generació.

De tants cervells alguna cosa estranya en pot sortir, i per això les conseqüències de la iniciativa, que a l’octubre donarà contingut a un marathon de la Serpentine, són tan imprevisibles com ho va ser l’evolució, ocorreguda prop de 9500 aC, del blat salvatge al blat conreat.

Claudio Iglesias és un crític de Buenos Aires, Argentina. Els seus darrers llibres publicats són Corazón y realidad (Consonni, Bilbao, 2018) i Genios pobres (Mansalva, Buenos Aires, 2018).

Publicacions

28 agost 2013

Figures de la propera glaciació

28 juny 2019

Context: Argentina

03 juny 2019

Dies guanyats

28 maig 2018

Un temple en vida

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)