L’orgasme femení. Mireia Sallarès i Las Muertes Chiquitas

Ningú va moure’s del seu seient visionant el llargmetratge documental que Mireia Sallarès ha realitzat a Mèxic, Las Muertes Chiquitas. Un treball que dura poc més de quatre hores, condensant tal profunditat que és impossible deixar de notar l’alè de les més de trenta dones entrevistades que prenen la paraula. L’estrena europea va ser a Can Xalant de Mataró, com a part d’un taller que l’artista va dur a terme amb un grup de dones del barri. I puc assegurar que en aquella ocasió, ningú es va moure del seu seient veient el documental, impossible defugir el magnetisme de la brillantor de les pupil·les de les dones que ens parlen.

Aquest treball audiovisual forma part d’un projecte més ampli que l’artista ha realitzat en diversos anys a Mèxic i que es titula Las Muertes Chiquitas en referència als orgasmes femenins. L’obra teixeix veus de més de 30 dones de diferents zones del país, dones de diverses edats, estrats socials, professions i religions. Durant molts minuts, que no es fan eterns sinó intensos, les dones parlen sobre la seva experiència amb el sexe, la mort, l’amor, la família, l’orgasme, la guerrilla o la prostitució, com si es tractés d’una conversa, a soles, amb cadascun o cadascuna de nosaltres.

Sens dubte es tracta d’un excel·lent treball i recomanada visita. Mireia Sallarès ens ofereix un temps d’emocions i d’experiències que reprenen la consigna de que el cos de la dona és un camp de batalla i que allò personal és polític. Amb el documental, igual que amb el llibre editat sobre aquesta mateixa experiència (Mireia Sallarès. Las Muertes Chiquitas. Barcelona, Blume, 2009), podem seguir reflexionant sobre la condició política de ser dona des del plaer, la lluita armada, la transsexualitat, la prostitució, la malaltia, l’exili, la teologia de l’alliberament, el feminicidi i el compromís ètic.

Encara que de moment no podem veure complet aquest llargmetratge, tenim l’ocasió de veure un tràiler i pressentir la impossibilitat de moure’s del seient mentre compartim aquesta xerrada entre dones. Hi ha moments en què m’agradaria ser directora d’un gran museu d’art contemporani i poder convidar a una artista com Mireia Sallarès. Forta i fràgil alhora.

Las Muertes Chiquitas (Trailer) from Arts Coming on Vimeo.