close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

28 desembre 2012
L’orgasme femení. Mireia Sallarès i Las Muertes Chiquitas

Pilar Bonet

Ningú va moure’s del seu seient visionant el llargmetratge documental que Mireia Sallarès ha realitzat a Mèxic, Las Muertes Chiquitas. Un treball que dura poc més de quatre hores, condensant tal profunditat que és impossible deixar de notar l’alè de les més de trenta dones entrevistades que prenen la paraula. L’estrena europea va ser a Can Xalant de Mataró, com a part d’un taller que l’artista va dur a terme amb un grup de dones del barri. I puc assegurar que en aquella ocasió, ningú es va moure del seu seient veient el documental, impossible defugir el magnetisme de la brillantor de les pupil·les de les dones que ens parlen.

Aquest treball audiovisual forma part d’un projecte més ampli que l’artista ha realitzat en diversos anys a Mèxic i que es titula Las Muertes Chiquitas en referència als orgasmes femenins. L’obra teixeix veus de més de 30 dones de diferents zones del país, dones de diverses edats, estrats socials, professions i religions. Durant molts minuts, que no es fan eterns sinó intensos, les dones parlen sobre la seva experiència amb el sexe, la mort, l’amor, la família, l’orgasme, la guerrilla o la prostitució, com si es tractés d’una conversa, a soles, amb cadascun o cadascuna de nosaltres.

Sens dubte es tracta d’un excel·lent treball i recomanada visita. Mireia Sallarès ens ofereix un temps d’emocions i d’experiències que reprenen la consigna de que el cos de la dona és un camp de batalla i que allò personal és polític. Amb el documental, igual que amb el llibre editat sobre aquesta mateixa experiència (Mireia Sallarès. Las Muertes Chiquitas. Barcelona, Blume, 2009), podem seguir reflexionant sobre la condició política de ser dona des del plaer, la lluita armada, la transsexualitat, la prostitució, la malaltia, l’exili, la teologia de l’alliberament, el feminicidi i el compromís ètic.

Encara que de moment no podem veure complet aquest llargmetratge, tenim l’ocasió de veure un tràiler i pressentir la impossibilitat de moure’s del seient mentre compartim aquesta xerrada entre dones. Hi ha moments en què m’agradaria ser directora d’un gran museu d’art contemporani i poder convidar a una artista com Mireia Sallarès. Forta i fràgil alhora.

Las Muertes Chiquitas (Trailer) from Arts Coming on Vimeo.

Ho intentarà, de nou. Escriure sobre art i cultura des de la crítica, gestionar producció des del comissariat o compartir sabers des de la docència, són registres de treball que permeten a Pilar Bonet pensar en el factor polític de la producció artística i la seva responsabilitat social. Quelcom menys glamurós que una càtedra, un certificat d’excel·lència o un premi, però al cap i a la fi, quelcom que ocupa un temps decisiu i sense retorn. El millor aplaudiment el va rebre dels seus amics, molts d’ells artistes, fent una paella per tots ells. Ho intentarà, de nou.

Publicacions

28 desembre 2012

L’orgasme femení. Mireia Sallarès i Las Muertes Chiquitas

01 setembre 2013

Copiar no és pecat

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)