close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

22 octubre 2013
Occupy_London_2012_photo_Daniel_Baker_grey-1.jpg
La acampada: We Roma: A reader on contemporary art de Daniel Baker & Maria Hlavajova

Teobaldo Lagos

Maria Hlavajova i Daniel Baker coediten ‘We Roma: A Critical Reader in Contemporary Art’ i amb això encunyen un terme, un concepte, una forma d’anomenar: Roma. El concepte és convidat a l’emergència en un temps d’encreuament entre art i activisme polític en ocasió del projecte “Call the Witness” al Pavelló Roma durant la Biennal de Venècia del 2011 i recuperat en un volum publicat per Basis voor actuele Kunst, el títol és un intent per explorar els sabers Roma i les seves contribucions a noves preguntes per a l’art, la filosofia, l’activisme i la vida quotidiana.

Els mateixos Baker i Hlavajova, l’un com a artista i investigador de la cultura roma i l’altra com a gestora cultural, desenvolupen notes que apunten a la necessitat de re-configurar el mapa de relacions entre centre i perifèria a través d’un aforisme que comporta una declaració de principis: We Roma. El títol al·ludeix a dos clàssics homònims d’Hannah Arendt i Giorgio Agamben: We Refugees, l’un una reflexió enmig de l’Holocaust al voltant de la naturalesa política de qui busca refugi i l’altre una reflexió al voltant dels aspectes bio-polítics d’aquesta cerca més enllà de fronteres nacionals.

We Roma actualitza: el que fa poc associàvem amb el Segon i Tercer món, així com amb allò desconegut, llunyà, amagat Orient europeu, és, d’ençà de la crisi, una xarxa viva de contingències i desafiaments econòmics, de supervivència, vida i recerca de futur que transcendeixen al model centre-perifèria. “Veiem les hegemonies existents col·lapsant i a la injustícia econòmica i social expandint-se, traslladant-se d’aquells que històricament han estat marginats cap al ‘99%’, tant en el sentit realista com en l’hipotètic, (…). ¿És aquest un lloc en el que podem construir un estat creatiu d’alteritat compartida i, en fer-ho, invocar futurs alternatius en comú?”.

Daniel Baker proposa un Model Roma per parlar del món, “una manera d’habitar que fa èmfasi en el tipus de creativitats individuals de les que (Irit) Rogoff parla en destacar el punt de vista des de l’exterior, des del qual les maquinacions del poder i l’autoritat poden quedar indefenses, i així (…) potser generar un lloc des d’on desafiar aquestes forces dominants”. La qüestió Roma s’expandeix en contribucions d’autors com Salman Rushdie i Zigmunt Bauman, passant per Albert Atkin, els artistes Demian Le Bas i Demaine Le Bas (l’un d’origen roma, l’altre un Outsider Artist) i al galerista berlinès Bonaventure Soh Bejeng Ndikung.

Salman Rushdie, per la seva banda, desplega un relat en el qual identifica com el viatge -de llengües, subjectes, sabers -és un procés que porta en sí un estigma social que marca a la seva pròpia biografia i que es torna objecte de la seva apologia de el nòmada: “Si no existissin els avions, jo no existiria”. Ethel Brooks rescata Hannah Arendt, parlant del camp com a “centre” de la història del poble Roma i l’avantguarda, de la relació entre el camp i l’encampment com a formes de construcció de llocs d’enunciació: “El campament Roma -i el seu desmantellament coherent, sistemàtic en forma de desnonaments i expulsions- apel·la a qüestionar les narratives dominants de l’estat-nació i la ciutat. Deixa al descobert la tasca que aquestes narratives exerceixen per crear i mantenir els límits de pertinença i ciutadania (…). Els Roma són els refugiats per excel·lència, som els altres cosmopolites, som el front d’avançada”.

De l’antologia, valenta i discreta en la seva presentació que representa, pot desprendre un intent comú: el camp de concentració en tant que lloc ignot i sense nom, parlar amb i no en lloc del Roma partint des de tots els llocs que conformen aquest marge en moviment i d’impossible aprehensió. We Roma és el cinquè volum de la BAK Critical Reader Series.

Teobaldo Lagos és doctorand en Història de l’Art a la UB i becari de Becas Chile-CONICYT 2013. El seu treball pot situar-se en el punt d’encreuament entre la ficció, la memòria i l’espai públic. També es pot entendre a la cruïlla entre periodisme i teoria de la cultura. El seu projecte de recerca s’ocupa d’explorar els llocs que artistes llatinoamericans contemporanis generen en la vida quotidiana.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)