El finançament de la cultura

Cada mes, A*DESK planteja, a través de la figura del/l’editor/a convidat/a temes rellevants per a entendre el nostre present. Aquest mes ens hem auto-convidat en qualitat d’editores per a analitzar un tema de vital importància i que ens afecta directament: el finançament de la cultura o, dit d’una altra manera, com fer que els projectes culturals siguin econòmicament viables i sostenibles?

L’acord és generalitzat, diríem que universal: la cultura és un bé bàsic i així se la considera en termes de reconeixement social. No obstant això, en termes econòmics no és així. Sempre ha estat difícil viure del treball creatiu o com a professional de la cultura. Les ajudes de la família o els treballs paral·lels sempre hi han estat presents, encara que poques vegades s’han fet explícits. Però ara aquest fet s’ha aguditzat. Els nous paradigmes en l’economia mundial ho fan tot molt més complicat. Sobre les condicions econòmiques de la creació hi ha rellevants estudis publicats. Citarem un: La Actividad Económica de los/las Artistas en España. Estudio y análisis, de Marta Pérez Ibañez i Isidro López-Aparicio, publicat per la Fundación Antonio de Nebrija (2016). I més recentement, Arte (in) útil. Sobre como el capitalismo desactiva la cultura, de Daniel Gasol, publicada per Rayo Verde.

Artistes, creadors/es, treballadors/es de la cultura han de funcionar com a empreses que requereixen altes inversions prèvies (llogar un estudi, materials, equips, viatges…) per a poder produir projectes els honoraris dels quals han de servir per a cobrir els costos vitals (habitatge, subministraments, menjar, roba) i, amb sort, finançar el següent projecte. Si a això afegim, la irregularitat dels ingressos i la tardança a cobrar les factures que s’emeten (sense comptar el temps destinat a fer amables recordatoris), no és estrany que, sovint, el balanç econòmic sigui negatiu.

De quina manera els i les artistes (de la música, l’escriptura, les arts visuals, el cinema i l’audiovisual, els videojocs) poden generar una situació econòmicament sostenible i viure del seu treball és el tema que plantegem aquest mes i ha estat també una de les lectures que ens ha acompanyat aquest estiu amb el llibre La muerte del artista. Cómo los creadores luchan por sobrevivir en la era de los billonarios y la tecnología  (The Death of the Artist: How Creators Are Struggling to Survive in the Age of Billionaires and Big Tech) de William Deresiewicz. Des d’un context més pròxim i també amb informacions més concretes, destaca el treball de la PAAC, l’entitat sense ànim de lucre que vela per la cohesió social i la professionalització del col·lectiu d’artistes visuals, oferint multitud recursos, informacions, convocatòries i assessoria.

Per a analitzar el tema des de diferents angles, hem parlat amb quatre experts que han compartit amb nosaltres la seva visió i anàlisi de la situació. Comencem el mes conversant amb José Guirao, entre altres temes, sobre la necessitat d’implementar l’Estatut de l’Artista per a equiparar el treball en cultura al treball en altres sectors, sobre la necessitat d’educació en mecenatge i que tot el sector cultura actuï unit en les reivindicacions. Amb Carmen Paez parlem sobre indústries culturals, les ajudes que es llancen des del Ministeri de Cultura i la pedagogia per a generar projectes culturals econòmicament sostenibles. El tema del mecenatge l’hem abordat amb Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura que han fet de la campanya per a la reforma de l’actual Llei de Mecenatge un dels seus objectius prioritaris. Finalment, amb Olivier Schulbaum, de Platoniq/GOTEO ens hem acostat al món de l’activisme, del micromecenatge i la implicació ciutadana (i també administrativa) en el finançament de projectes socials i culturals.