close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

novembre
Sobre l’hortera

A*DESK

 

Vam decidir dedicar el mes de novembre a les estètiques allunyades de l’anomenat “bon gust”, o millor, del gust dominant. Ens preguntàvem com incideix i es tracta allò que és “hortera” en la pràctica artística i en la societat actual, i quan i per què consideraríem hortera una estètica determinada.

Folklòric, amateur o exòtic són categories que sovint s’inclouen en un grup més gran d’estètiques marginals pròpies de la cultura de base. Des de fa ja un temps assistim a una recuperació del popular des d’altres esferes de la cultura, potser més “elevades”, sovint per ressaltar el seu potencial polític. Pot la reivindicació de l’hortera, l’exòtic, allò que és amateur ser una eina política? Pot fer-se aquesta reivindicació des d’un altre lloc que no sigui la pròpia marginalitat?

Deixa alguna cosa de ser hortera en convertir-se en objecte de culte? Què passa quan l’hortera entra en el museu? Julia Ramírez Blanco s’enfrontava a aquestes qüestions a propòsit de l’esdeveniment Parkineo17, celebrat a Madrid aquest estiu.

María Muñoz presentava la més recent exposició de Sol Calero, una sort de retrospectiva dels seus treballs al voltant de la noció de l’exòtic aplicat a un cert tipus d’estètica llatinoamericana: Amazones Shopping Center és una posada en escena dels clixés de l’estil exòtic-del Carib en la qual l’espectador és confrontat a una reflexió sobre fluxos migratoris, colonialisme, identitat i representació.

També des de l’altre costat de l’Atlàntic Claudio Iglesias es referia al justicialismo a partir de l’últim projecte expositiu de Marcelo Pombo. Enaltint artistes oblidats i gust popular, Pombo reivindica el que la indústria de l’art contemporani descarta, i homenatja l’escena cultural del Rosario (Argentina) dels anys noranta.

Un altre creador que està sent rescatat en l’actualitat és Juan Carlos Olaria, ja elevat a la categoria de cinema de culte i sobre el qual s’està fent un documental. Ana Llurba va assistir a la projecció d’algunes de les seves pel·lícules i ens presenta, en la seva contribució a aquest nombre, l’obra d’un aventurer del cinema de ciència ficció fet a la rudimentària.

Tema del Mes

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

30 novembre 2017

Sobre l’hortera

30 novembre 2018

COREOGRAFIA

31 octubre 2018

PEDRES

31 juliol 2018

GLOBALITAT CRÍTICA

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)