close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

maig
Pump up the volume! Adolescents i cultura digital

Federica Matelli

L’any 2002es va publicar a Itàlia KS, una estranya novel·la cyberpunk escrita pel filòsof Bifo (Franco Berardi) i l’expert en psicodèlia Massimiliano Geraci, reeditada el 2016 per Baldini&Castoldi i traduïda recentment al castellà per l’editorial Materia Oscura (Segòvia). En aquesta obra es descriu un futur distòpic en el qual un virus informàtic causa un estrany deliri col·lectiu entre els més joves que acaba amb la matança dels més vells. Ambientat a la desconeguda província d’una plana, en un futur remot, retrata una societat en la qualla ciència i la tecnologia garanteixen l’elixir de llarga vida a les generacions que van ser joves durant la revolució cultural del 1968 i que no volen fer espai per a una nova joventut que es veu envoltada per una tecnologia cada vegada més invasiva. Al llibres’escenifica un conflicte generacional extrem, el front del qual es troba a les noves tecnologies digitals.

¿Para qué sirven las canciones? es un corto de ficció cinematogràfica de @carles_congost (Carles Congost)

L’imaginari d’aquesta novel·la proporciona un marc estimulant per reflexionar sobre la modalitat amb la qual les noves tecnologies de la comunicació intervenen als processos identitarisdels teensi augmenten el salt generacional si tenim en compte que les generacions posteriors a l’any 2007 aprenen més paraules d’una màquina que no pas dels pares (Franco Berardi “Bifo”) i que els adolescents són els més intensos i assidus usuaris de les xarxes. Avui en dia, al segle XXI, la qüestió de la condició existencial dels teenagers es problematitza encara més perquè, amb el pas del temps, la tecnologia digital ha esdevingut una infraestructura de la vida quotidiana; es difumina la diferència entre allò públic i allò privat i es redueix la separació (alienació) de la vida quotidiana de l’esfera pública, el que és íntim del que és aliè (extimitat), un fet que afecta directament les noves generacions sense cap mediació de les generacions anteriors i fa que augmenti la divergència generacional. D’aquesta manera, les noves tecnologies acceleren els processos de creixement més enllà de l’educació tradicional (familiar i escolar), basada en una comunicació real i física. En aquestes circumstàncies, i si tenim presentla intensificaciódel desenvolupament tecnològic vigent, diversos estudis han demostrat que l’ús problemàtic d’internet entre menors de dinou anysi els símptomes depressius en aquesta edat difícil semblen retroalimentar-se, el qual incrementa la problemàtica. Segons els mateixos anàlisis espresenta la imperiosa necessitat d’intervenir des de l’educació i la cultura, ja que existeix el risc que aquesta situació es mantinguidurant l’etapa adulta, atès que és durant l’adolescència quan es marca i s’evidencia el salt generacional amb el qual es genera el progrés i el canvi social.

 

L’editorial té la intenció de tractar aquests temes des dels estudis visuals i digitals. Els autors convidats han entrat a les profunditats de quatre aspectes vitals de la relació entre el col·lectiu més jove de la població contemporània i la tecnologia digital. El filòsof especialitzat en gènere i tecnologia Toni Navarro, en el seu text titulat No Metaverse for Teenagers (*) ,esbossauna anàlisi de la relació entre RV i Metavers amb els menors de vint anys, de manera que demostra sobretot les possibles incidències identitàries, tant de gènere com psicològiques.

Més optimista és l’analista cultural i activista de la xarxa Estela Ortiz, que a l’article No seré com en Calamardo alterna frases extretes de Tik Tok —l’aplicació xinesa creada per als adolescents i els púbers—amb reflexions personals lliures de prejudicis sobre aquesta xarxa de vídeo d’un minut que té tant èxit entre ells. Què fan els adolescents realment a Tik Tok? Les conclusions de l’Estela, que enderroca el paradigma i convida els adults a aprendre de la infància, pel que fa a l’ús d’aquesta aplicació són, al cap i a la fi, positives. La fotògrafa Tanit Plana a Dogpiss_  ens introdueix al món completament nou i diferent d’una persona no-binària de setze anys mitjançant una entrevista realitzada a través de la missatgeria d’Instagram. Per acabar, a The glorious tragedy of youth, en Joan Pallé ens proporciona una reflexió sobre la mercantilització de la joventut o la joventut com a valor de mercat, un tema extremadament actual si tenim en compte que els més joves són la principal veta de mercat de les aplicacions digitals.

Frame del video SEISMOGRAPHICAL, de @marijoribas (Maria José Ribas), 2020

Tema del Mes

Federica Matelli navega en aigües interdisciplinàries entre la investigació i el comissariat. Ha publicat a diferents mitjans, imparteix conferències en seminaris i congressos de diferents institucions i universitats, i realitza investigacions per a organismes públics i privats dedicats a l'art. Laurea especialistica en filosofia per la Universitat de Pisa i Master en Comissariat en Art i New Media per Mecad/Esdi. Doctorat en teoria i història de l?art contemporani per la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en l'estudi del concepte quotidià en l'art i la societat contemporània. Proposa l'estudi de la pràctica artística lligada a allò quotidià en connexió amb altres disciplines, com ara la filosofia, la sociologia o els estudis culturals. Doctora associada del grup de recerca Art, Globalització i Interculturalitat (AGI) de la Universitat de Barcelona. Des de l'any 2018 també col·labora amb l'editorial Materia Oscura (Segòvia).

Publicacions

30 maig 2022

Pump up the volume!

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)