close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

05 juliol 2012
Qui? Què? Com? On? Quan? Per a qui? Quant?

Andreas M. Kaufmann

I altres preguntes, en motiu de dOCUMENTA (13).

Se suposa que una exposició ha de plantejar preguntes. En aquest sentit, dOCUMENTA (13) funciona com una màquina increïble, una màquina difícil d’imaginar abans de la seva presentació en públic. Presentem algunes preguntes per tal d’entendre el projecte, els seus antecedents i, per què no?, la nostra realitat.

1. S’espera que Documenta sigui principalment una exposició? Quines serien llavors les seves característiques específiques?


2. És dOCUMENTA (13) representativa del que l’Art-pràctica i l’Art-discurs podrien ser el 2012?


3. Per què la llista d’artistes participants a dOCUMENTA (13) ha estat, tota sencera, un secret ben guardat fins que va ser presentada a la premsa?


4. Quin és l’objectiu de les declaracions parcialment contradictòries a dOCUMENTA (13)?



5. Fins a quin punt les condicions de la indústria de la cultura han passat factura a les Belles Arts a Documenta?



6. És Documenta el cim de la carrera per comissaris, artistes, galeristes i col·leccionistes?

7. Quanta legitimació necessita una institució artística com Documenta?

8. Fins a quin punt la ciència i la tecnologia determinen pràctiques artístiques? Com podríem descriure, de forma clara i sense enganyar, aquesta influència de dues direccions en el context d’una exposició?



9. Contribueix realment la nova terminologia de la teoria de l’art a matisar el discurs sobre l’art i la seva comunicació?


10. Construeix l’art (les seves) teories? Si no és així, quina correlació hi ha entre tots dos?

11. Quina correlació hi ha entre la pràctica artística i la del comissariat al 2012?

12. Què fa a l’art diferent d’altres pràctiques culturals al 2012? Què podria significar aquesta diferència al 2012?



13. Per quant de temps tindrà sentit redefinir un format com el de Documenta?



14. Té realment sentit, en el marc dels cent dies de la Documenta …

a. Presentar l’obra de gairebé dos-cents artistes o científics convidats?


b. Produir, fins ara, més de cent publicacions (incloent “100 Notes – 100 Thoughts”)?

c. Oferir un programa paral·lel amb prop de mil esdeveniments?

I finalment, però no menys important:
 d. Estendre dOCUMENTA (13) a tres altres països (Afganistan, Egipte i Canadà) escampats per mig món?



15. Creen realment els superlatius i la intencionada dissonància en la coreografia de dOCUMENTA (13) una imatge aclaridora de l’experiència de la complexitat en la nostra civilització?



16. Quin és el benefici de l´”acumulació” en el context d’una exposició i, en particular, de dOCUMENTA (13)?



17. The Book of Books: suggereix aquest títol de catàleg que dOCUMENTA (13) és l’exposició definitiva i no necessita successors?



18. Ha reemplaçat la justificació el debat real a dOCUMENTA (13)?



19. Implica l’obligat (ab)ús de referències que la gent no sap o no vol llegir la realitat i la presència de les obres d’art?



20. Com hauria de ser, en una exposició d’art, un sistema de referències significatiu però no condescendent?



21. En referència a un dels punts conceptualment forts de dOCUMENTA (13), la presentació de posicions artístiques personals i radicals que no han aconseguit encara l’atenció que es mereixen, per què no hi ha una sola referència a Pier Paolo Pasolini, un dels artistes, autors i cineastes més personals, radicals, tenaços i independents des de la Segona Guerra Mundial?



22. Fins a quin punt és possible mantenir una posició individual en l’art, quan és cada vegada més difícil mantenir una posició individual a la societat?



23. Per què la gran afirmació de Ryan Gardner, “vent fred a les més destacades sales d’exposicions del Fridericianum” s’ha diluït a l’haver de compartir l’altrament espai buit amb dues petites i nefastes referències a anteriors edicions de Documenta?



24. Ha canviat Documenta al llarg dels anys el que l’art podria ser en la visió del visitant habitual?



25. Pot dOCUMENTA (13) respondre a la sèrie de preguntes (preses de l’obra de Muntadas Project, de 2007) plantejades en el títol de dalt?

Andreas M. Kaufmann

Publicacions

05 juliol 2012

Qui? Què? Com? On? Quan? Per a qui? Quant?

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)