close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

11 març 2014
Pampa del Tamarugal en el desierto de Tarapacá. Foto de Rodolfo Andaur
Rodolfo Andaur: L’embestida del paisatge

Teobaldo Lagos


El paisatge és un procés. I en canvi continu. I amb contínues projeccions. Rodolfo Andaur és un jove curador, format en periodisme, traducció, amb un M.A. en història de l’ art a la Universitat Adolfo Ibáñez de Xile. En el marc d’un programa de residències de la Neue Berliner Kunstverein NBK i el Goethe-Institut Santiago, Andaur visita Berlín durant unes setmanes amb una finalitat que és procés: es titula “L’envestida del paisatge” i consisteix en una exploració entorn aquesta dimensió de l’espai viscut a través del vídeo. Els resultats han estat exposicions a Colòmbia, Argentina, Paraguai, Perú i Brasil.

La curadoria és un treball que es consuma en la investigació, la selecció i mediació d’obres, però hi ha traçats de significat que es van donant en la indagació, com un vehicle que viatja enmig del desert i les seves petjades igualment mòbils. Consultant l’arxiu més complet d’art contemporani a Alemanya, Andaur busca cinc vídeos d’artistes alemanys i sud-americans en relació amb el paisatge. La idea eix és “el vídeo com a forma medial de crear discurs i com a marc de representació actual. Es tracta a més de visualitzar interpretacions sobre el paisatge i la seva cosmovisió en la cultura contemporània”, segons explica l’originari del nord de Xile, que s’especialitza en art recent sud-americà i en teixir xarxes per formar noves escenes en punts tan perifèrics com Iquique – un gran port proper a les fronteres de Xile amb Perú i Bolívia – o Aysén, una regió al sud del seu país, de difícil comunicació terrestre, de producció agrícola, ramadera i forestal, amb un historial recent d’assentaments urbans (70 anys a la data).

Per mitjà d’un dispositiu d’exploració, Andaur s’enfronta a una visita a la capital alemanya en què es troba amb més preguntes que respostes: “Venint des de Xile, vaig decidir arribar a aquesta idea d’”envestir” el paisatge més que representar-lo o fer obres sobre ell. L’interès de venir a Berlín està en l’investigar sobre artistes alemanys que s’ocupen de treballar sobre el paisatge. ( … ) Una ciutat que fa vint anys era diferent i avui dia té una projecció urbana, cultural, que és molt diferent a la que tenen els nostres països a Sud-Amèrica. Per exemple, comparant-la amb una ciutat com Sao Paulo, que té deu milions d’habitants i a l’hora de voler parlar de la ciutat, sempre es trobarà amb el camp arquitectònic i no dels canvis socials que Berlín va construir a finals dels 80s. El paisatge natural, d’altra banda, no s’explota aquí com a Xile o el Brasil, ja que aquí el paisatge rural resulta de transformacions de milers d’anys”.

Des d’ara al 2015, Andaur prepararà una exposició al voltant del tema, que té seient en una meditació amb orígens al situacionisme: intervenir amb la petjada en el paisatge en tant que complex mòbil de realitats simultànies i de difusos límits. El gest es basa en una reflexió històrica, és a dir, que des del paleolític “l’observació i la comprensió del paisatge van ser adquirits a través de caminades i referències geogràfiques i que al segle XVIII, tota la cerca per a concebre passar per un judici merament naturalista. Podem inferir que el concepte de paisatge es basa en la forma en què ho contemplem. Observar formes, colors i referències arquitectòniques deixa sensacions indelebles. Això explica que els esdeveniments presents i les experiències del món reformessin al procés mecànic-fisiològic d’observar al paisatge per passar a una perspectiva de caràcter interpretatiu (…). Estem interpretant la cosmogonia del paisatge i la seva expressió en la cultura contemporània per sincronitzar amb una perspectiva epistemològica”.

La recerca d’Andaur s’emmarca en un procés de transformació d’identitats que és propi de la globalització: el viatge en tant que forma de producció de coneixement i experiència.

Teobaldo Lagos és doctorand en Història de l’Art a la UB i becari de Becas Chile-CONICYT 2013. El seu treball pot situar-se en el punt d’encreuament entre la ficció, la memòria i l’espai públic. També es pot entendre a la cruïlla entre periodisme i teoria de la cultura. El seu projecte de recerca s’ocupa d’explorar els llocs que artistes llatinoamericans contemporanis generen en la vida quotidiana.

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)