close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

VINDICACIÓ

Magazine

27 novembre 2023
Tema del Mes: Frívol-PolíticEditor/a Resident: El Palomar

VINDICACIÓ

Partint des de plantejaments teòrics i de la performance com una acció biopolítica pensada des de l’existència queer i transfeminista, com una pràctica continua i conscient de genderfuck, transgredim els límits de gènere heteronormatiu binomial, que exclou a totis aquellis que no encaixem dins de les identitats de gènere restrictives i excloents que no contemplen les múltiples existències, vivències i identitats que ens travessen.

Ens conformem com antítesis del discurs d’identitat, som una aberració, abominables monstres queers associadis pel menyspreu a la imposició de la normal social, cosa que ens situa al no-lloc, la no-ciutadania, sense drets, sense presència; a qui se’ns ha negat un lloc a la història/memòria col·lectiva.

Som Soldat ohne Namen[1]Der Soldat ohne Namen va ser l’organització antinazi ideada per Claude Cahun i Marcel Moore durant l’ocupació alemanya de l’illa de Jersey durant la II Guerra Mundial. … Continue reading, rebels asocials i somniadors revolucionaris, estem al servei d’una guerrilla urbana d’autodefensa i contestació; per a existir i resistir, fem ús de tàctiques de destrucció sexual i terrorisme poètic, exercim el vandalisme improductiu i la provocació del no-vivents, els turistes i els defensors del bon gust i els valors morals del nacionalcatolicisme espanyol d’aquest ranci país. Les cràpules ilustradis follen, masturben, mamen, pixen i espremen les seves experiències i desitjos als espais on Genet i els seus xaperos feien la cosa pròpia; en un contínuum de cossos kinkys, marginats i repulsius adormits a les cantonades. Li cràpuli revisita, reescriu i reencarna accions revolucionàries del passat per a actualitzar-les i utilitzar-les a les lluites que mantenim avui, mantenint viva una memòria i uns símbols perduts i de “perdedors” en aquesta Espanya feixista, que ubicant-se a l’espai/temps actual, encarnat uni dragking trans boi, miliciani trotskista, roig i marieta, una aparent ucronia impossible en aquesta espanya de vox; representa a la vegada la utopia, el desig i la possibilitat d’una realitat política i social que va poder ser, però per la qual hem de lluitar per construir, Així multiplicarem símbols, imatges i discursos per a la nostra revolució, que serà no només sociopolítica, sinó també sexual i de gènere, llibertària i llibertina.

Perquè nosaltres, cràpules terroristes de l’amor, com Lemebel, per la revolució, posem el cul, companyi.

MANIFEST CRÀPULA

Li cràpula, des de la seva posició d’amant/contrincant de la seva pròpia humanitat, construeix i destrueix la seva pròpia existència, executant un suïcida, però vitalista, encaterinament (il·lustrat) en el sentit literari i devot malgastant l’encant repulsiu de l’outsider; i literal, arxivant i materialitzant-lo, en el moment de registrar aquell contoneig salvatge per la senda del perdedor que se sap vençut, però no aniquilat. Defensant la seva singularitat i autonomia, s’oposa a aquella ciutadania homogeneïtzadora que difumina la seva peculiaritat i esperpent.

Nosaltris, cràpules, dandis, travestis, putes, boges, queers, ionquis i borratxes, titllades com a criminals per l’establishment, la societat i les seves forces repressores, aplaudim l’insult al bon gust, el vòmit sobre la capa de normalitat que cobreix la no-existència; la masturbació als confessionaris de les esglésies, la provocació a sobre de tacons d’agulla feministes i la brillantor que tot ho il·lumina de les queers.

Nosaltris, cràpules, legítimis bastardis de Genet, fetitxistes mariners, epítoms del malviure i d’una existència que celebra petites morts a cada estona, exhalem vida, caos i desconcert entre dolls de plaer; com qui vam aprendre a destruir-nos per plaer i a reconstruir-nos per amor. Un amor que es materialitza en el suport mutu i la revolució permanent, sostenint i cuidant-nos entre totis a aquelles trinxeres situades als ravals de la societat capitalista heteropatriarcal petrosexerracial (seguint la recent conceptualització feta per P.B Preciado a «Dysphoria mundi»).

Li cràpula ilustradi, antiheroi per necessitat de la comèdia de la nostra existència actual, sap la incomoditat que crea la seva mera presència a l’espai públic i està disposadi a lluitar contra l’elit política i econòmica i els poders fàctics que oprimeixen els alegres orgasmes de lis cràpules i ils seus amants, cridant indignadis i insolents contra el silenci que els borra de la història, als qui van saber viure i morir estimant-se com a dones, marietes, trans, putes, pobres…

Així, qui hem estat apartadis de l’espai social i despullades de drets, discursos i imatges en les quals reflectir-nos, celebrem i encarnem gustosament les mamades travestis a les porxades del Liceu, el contoneig de malucs de les putes del barri i la fatxenderia del mariner que se sap fetitxe follable i follador d’altres cossos pertorbadors desitjables que pul·lulen pels carrers pixats, obscurs i intrèpids, encara que cada vegada menys, salvatges del Raval.

Reivindiquem la nostra oposició a l’opressió sexual de l’heteropatriarcat, el nostre cansament de la violència policial i el nostre fàstic per la discriminació institucional de qui és vist com un perill per a l’harmonia i pau social fictícies i mentideres del capitalisme i del feixisme moral repressor del pensament diferent, disruptiu i combatiu de qui viu amant, follant, drogant-se i festejant una vida que vol viure’s fora d’una faixa social asfixiant que es vesteix amb corretja de gos ben curta i morrió.

Celebrem a les nostres predecessores, putes, lliures i boges, dissidents sexuals i asocials, sodomites i invertides, kinkis i ionquis, que van viure la desviació com una norma i van habitar els carrers innombrables del no-lloc, on la hipòcrita societat posava i posa el cul i les venes, la sang i la boca per al seu plaer i descontrol.

El nostre cos com a arma llancívola, les nostres veus ben altes i les nostres idees al servei del vici i un inconformisme visceral i coherent; per a reivindicar el nostre lloc als marges, a les esquerdes de l’ordre social imperant que vol dominar-nos, ensinistrar-nos i reprimir-nos.

Espai i memòria són indissolubles, per això, des de crapulisme il·lustrat volem prendre els carrers, les places, les cantonades fosques; per a travessar-les orgullosis, reivindicants el nostre espai, sense patir opressions, violències i discriminacions.

Amb alegria i insolència.
Esdevinguem disturbis.

EL TEU COS ÉS UNA ARMA, USA-HO CONTRA EL CIS-TEMA HETERrOrPATRIARCAL!

1. La insurrecció cràpula serà queer, transfeminista, antifeixista, anticlassista i antiracista. Cap a una revolució social i sexual, llibertària i llibertina.

2. El desig no es reprimeix, sinó que és una eina d’alliberació. Les formes aberrants de satisfer els nostres desitjos anormals esqueren l’obligatorietat de l’heteronorma i desencaixen les certeses binomials del sistema patriarcal.

3. Desgenitalitza les teves pràctiques sexuals per a derrocar la construcció fal·locèntrica i androcèntrica del subjecte modern occidental que serveix per a crear i justificar una veritat única e inapel·lable.

4. El teu cos, la teva vida i la teva forma de follar no s’agenollaran davant del sistema patriarcal.
Els nostres orgasmes són pur rizoma, baby.

5. Nosaltris, els éssers sancionadis i repudiadis pel cis-tema no volem cedir a la norma, sinó que som l’aberració que des de les vores va minvant les regles de l’ordre establert i esquerda l’statu quo dels valors opressius i dominants.

6. Repudiem l’assimilacionisme del capitalisme rosa classista, la seva misogínia, lesbofòbia i transfòbia; l’homonormativització que imposa un model corporal i de gènere idealitzat i irreal que no ens representa, sinó que ens exclou i discrimina.

Aquesta lluita és de totis, els nostres cossos, vides i alens presents als carrers, cavant la tomba de l’heteropatriarcat capitalista i les seves ramificacions opressores de cossos i vides dissidents.

References
1 Der Soldat ohne Namen va ser l’organització antinazi ideada per Claude Cahun i Marcel Moore durant l’ocupació alemanya de l’illa de Jersey durant la II Guerra Mundial. Disfressades de dones grans es barrejaven amb les forces ocupants sense ser identificadis i distribuïen pamflets antifeixistes i de caràcter revolucionari entre els soldats alemanys.

Crapulismo Ilustrado és un projecte disturbi interdisciplinari teòric-crític, polièdric i expansiu activat el 2016, on s’investiga sobre la dissidència, sexualitats i la protesta en tots els seus formats i possibilitats. Inspirat en les experiències de Jean Genet a l’en altre temps barri xinès barceloní, ara Raval, busca el potencial revolucionari de l’art i els coneixements situats. A través de performances de drag (king/queer), pretén ser un exercici utòpic postpornogràfic per impulsar la protesta i el canvi en activismes sexuals, polítics i socials. El projecte inclou artefactes que barregen creació artística, teoria i acció política directa, contribuint a un anarxiu mutant sobre el barri Xino per revitalitzar la seva resistència col·lectiva davant de l’esborrat de la història i memòries minoritàries.

 

Retrat de la sèrie Desembarco en el Raval, tierra firme de Crapulismo ilustrado per Gabi Barriuso

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)