close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Anomalies màgiques

Magazine

juny
Tema del Mes: Anormalitats mágiquesEditor/a Resident: blanca arias

Anomalies màgiques

Una de les accepcions en les quals trobem el mite més freqüentment citat als textos de teoria feminista i cuir (majoritàriament, als escrits pels autors del Nord Global) és quan se’l pensa com a sinònim de ficció ideada per les estructures de poder cisheteropatriarcals i colonials per tal d’ordenar simbòlicament el món i, per tant, com a relat còmplice de les seves violències. En un moment en el qual la crítica ressalta majoritàriament la necessitat de desmitificar el cos per tornar-li la seva sobirania, les autores reunides en aquesta editorial –titulada “Anomalies màgiques”[1]“Anormalies màgiques”és el títol d’un dels apartatsde Borderlands/LaFrontera de Gloria Anzaldúa en què explora la relació entre els cossos fronterisos o no-binaris amb allò … Continue reading– especulen sobre la necessitat de remi(s)tificar tot allò cuir des de les arts. Les mèdiums de Bestiario cuir ens conviden a deixar-nos posseir per quatre genetes, mentre que l’edu rubix ens  convida a escoltar amb atenció el plor etern de les Gorgones, la Júlia Ripol reinterpreta la figura d’en James Baldwin com la d’un freak androgini, finalment, l’Elena Castro proposa un apropament a la visualitat fantàstica des d’una nova sinceritat.

D’aquesta manera, l’editorial d’aquest mes anhela oferir un planter des d’on es pugui entendre que el fet que el gènere i la sexualitat siguin relats situats –cosa que els ha classificat com a mites de laliteratura crítica– no només ens permet exposar-los com a ficcions naturalitzades amb la finalitat de deslegitimar-los,sinóquetambéens presental’oportunitatdecomptar,descomptar irecomptarnoves  (auto)històries que, en sí, acullin una multiplicitat de cossos més gran. Aquelles a qui sempre se’ns ha exigit un nivell extraordinàriament alt de claredat i concisió amb tal de justificar el nostre desig de    pertànyer, ser desitjades i desitjar i, en definitiva, d’aferrar-nos a la vida, ara reivindiquem el nostre dret a la no-literalitat[2]Vaig pensar això per primer cop gràcies a una entrevista a la Juliana Huxtable en la qual deia:«I think it’s really important that as a black trans woman I have the right not to be documentary, … Continue reading. Explicar-nos desd’éssers fabulosos, fantasmagòrics i llegendaris ens permet no només obrir escletxes a la epistemologia normativa, sinó també assajar noves formes de pensar pensaments i mundialitzar mons[3]Donna Haraway, Seguir con el problema, Generar parentesco en el Chtuluceno (Bilbao: Consonni, 2019),66.. Convertim-nos imperceptibles amb les fades, metamorfosem-nosen centaures, reclamem una reconnexió espiritual amb les bruixes, enamorem-nos del Coyolxauhqui, desitgem al’Hermafrodit! Construïm escenaris utòpics i refugiem-nos del que és real!

Visca la fantasia! Llarga vida als monstres, les bestioles i les amants!

[Imatge destacada: Gloria Anzaldúa, El Cenote, s/f. Pictograma pertenecient a Luz en lo Oscuro / Light in the Dark, 2015.]

References
1 “Anormalies màgiques”és el títol d’un dels apartatsde Borderlands/LaFrontera de Gloria Anzaldúa en què explora la relació entre els cossos fronterisos o no-binaris amb allò sobrenatural a les cultures indígenes.
2 Vaig pensar això per primer cop gràcies a una entrevista a la Juliana Huxtable en la qual deia:«I think it’s really important that as a black trans woman I have the right not to be documentary, to not have to be literal».
3 Donna Haraway, Seguir con el problema, Generar parentesco en el Chtuluceno (Bilbao: Consonni, 2019),66.
Tema del Mes

blanca arias (ella/elli) és artista, investigadori, bruixa i lesbiana, compromesi amb l’amor i la crítica. Nascudi a Barcelona el 1998 sota el signe d’escorpí, sent una especial responsabilitat envers la confecció d’imaginaris que generin mons més habitables per a tots els cossos. Algunes de les seves línies de treball recurrents són l’exploració del lesbianisme com a via de resistència, el vincle entre la feminitat i la vulnerabilitat, el mite com a punt de fuga i intimitat o els circuits de coneixements contranormatius en relació amb les pràctiques bruixes. És graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i té el Màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)