close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

març
Autogestion5.jpg
Autogestió, DIY i qui fa què?

A*DESK

Com en el brillant text de Caterina Almirall, el concepte (i més encara la pràctica) de l’autogestió, ve amb preguntes, amb milions d’elles, i per molt que ens hi acostem, aquestes no són de ràpida solució. Per exemple, què és el que fa que una pràctica, una associació, una organització, una institució (…) es consideri autogestionada? ¿L’autonomia financera? ¿La independència de les seves activitats? ¿La força humana que la promou? ¿Els seus orígens? ¿La seva localització? ¿Els seus objectius?

Amb aquestes demandes, i milions d’altres, començàvem un tema que ens venia de gust, i la veritat, no vam aconseguir aclarir res… anem bé. A més, encara que això no s’hagi reflectit del tot en els textos que han estat publicats, també ens venia de gust donar-li a l’assumpte el contrapunt. De la idea del DIY (fes-t’ho tu mateix, que no ve a ser el mateix que l’autogestió, que seria més com gestiona’t a tu mateix, deixant de banda la idea del fer, que implica acció, mentre que gestió implica ordre…) en fi , que volíem contraposar amb una idea que ens interessava, això del DIWO (Do It With Others, amb la qual empatitzem notablement), però allà es va quedar com -possiblement- un tema a rescatar i en el que aprofundir. Igual que els conceptes de precarietat o de temporalitat, associats a l’autogestió. O la idea de joventut (simbòlica) que se li atribueix, o de rebel·lia… en fi una altra vegada.

Obríem la llauna amb Montse Badia parlant de, no podia ser d’una altra manera, Autogestió, comissariada per Antonio Ortega a la Fundació Miró, entitat privada (encara que regida en part per ens públics). Creiem que té sentit destacar-ho.

La seguia una incisiva Caterina Almirall i el seu raig de preguntes, en bona part fruit de la seva subjectivitat i biografia, preguntant coses com ¿què gestionem quan ens autogestionem? ¿Precari vol dir que coneix els seus límits? ¿S’han confós els nostres límits? A partir de la fira madrilenya Supersimétrica, organitzada per Salón, però també a partir de la seva experiència amb El Passadís, amb les xerrades a Fireplace Project, i de mil capes més.

Amb Virginia Lázaro ens acostàvem al deure de l’autogestió amb el compromís, amb la força col·lectiva i els beneficis estesos d’un “Do It Together” que és del que tractava el seu text: sobre la lluita de Standing Rock, i els seus molts nivells d’interpretació, amb la lectura dels seus eixos en tensió, el DIY prenia un caire de lluita social, ètnica, de classe.

I acabàvem amb una entrevista de Marina Vives a Rubén Martínez, en el què se li preguntava a un artista pel seu recorregut des el món de les Belles Arts cap a la teoria política i en la qual aquest semblava ser capaç de tornar-se sobre si i contestar com teòric sobre el món d’allò l’artístic. Des de la teoria a la pràctica. Des del concepte a la seva execució.

Tema del Mes

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

31 març 2017

Autogestió, DIY i qui fa què?

31 desembre 2018

Estatus Artista

30 novembre 2018

COREOGRAFIA

31 octubre 2018

PEDRES

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)