close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

abril
Feixisme laboral Sobre com la Feina organitza la societat

Daniel Gasol

La relació entre coneixement i economia, no només ha determinat el camp de la producció de pensament pel que fa a quin tipus de sabers són els que generen plusvàlua econòmica (i, per tant, legítims), sinó que la dialèctica entre tots dos poders ha organitzat la vida simbòlica en forma d’activitats que anomenem Feina com a herència de l’hipotètic Progrés Modern basat en el relat cristià[1]La Revolució Industrial com a paradigma de la Modernitat, es va basar en relats històrics que formaven part del dogma existencial de les societats amb una perspectiva eurocèntrica, i, per tant, … Continue reading. Amb l’objectiu de reglamentar, organitzar, especialitzar, departamentalitzar, dominar i controlar allò que es produeix i enuncia, la Feina com a acció disciplinària esdevé <<moviment social>> en el sentit que no és aliè a la societat, sinó que la constitueix i ordena en el procés d’abstracció, ideologies sobre qui, què i com hem de ser a través de l’esforç que hipotèticament resultarà en recompensa[2]El relat capitalista que projecta frases motivadores i ingènues com “apostar per mi”, “treballa dur i arribessis lluny” o “tot esforç té la seva recompensa”, resulten molt útils per a … Continue reading. El capitalisme, que s’alimenta a través de la Feina proletària en el seu esforç físic com a únic element possible per a la venda, ha inventat unes regles que duu a terme mitjançant institucions íntimament lligades a generar riquesa a la part superior de la piràmide mercantil que suposadament té vida “natural”. Tot i això, Max Weber va demostrar que el liberalisme va crear una inflació d’institucions econòmiques motoritzades a partir de la burocràcia[3]“La burocratización del mundo en la era neoliberal”. Hibou, B. Donat Ed. 2020, Madrid que va provocar un augment de mesures legislatives i administratives per monetitzar i centralitzar la producció i el consum que determina la Feina, els tipus,  ofertes, demandes i com a resultat classe social pel que fa a especialitat legitimada[4]L’especialització del treball com a element actiu de la mecànica capital, no només serveix per dotar d’ego la figura d’aquell/a que es fa anomenar “especialista”, recolzant … Continue reading. Resulta revelador, per tant, considerar no només que el mercat no té res de “natural”, sinó que la Feina com a mecanisme de dominació, alienació i esclavitud moderna, s’ha convertit en un fenomen multidimensional que bloqueja la lluita de classes com a l’obligatorietat proletària que la requereix per sobreviure. El capitalisme que domina les societats en disciplines militaritzades on obeir l’amo[5]El terme “amo” ve del protoitàlic *ama-, i aquest del protoindoeuropeu *h₃mh₃- (“prendre possessió“). Wikipedia, darrera consulta 2022. i que ha convertit els drets bàsics d’habitatge, alimentació, educació i cultura en elements de privilegi, ha servit com a mecanisme feixista per emfatitzar la diferència de gènere i sexual, ha generat, organitzat i avalua les classes socials pel que fa a utilitat i ha constituït un relat històric hegemònic oficial que necessitem posar en qüestió.

Abolir la ingenuïtat : sobre la capacitat per metamorfosar

Sovint la difusió ideològica no té formes per identificar fàcilment els enunciats, relats o argumentaris a favor o en contra de l’oficialitat. La reorientació de la mirada i lògica de l’obligatorietat assumida com a plusvàlua econòmica i simbòlica en practiques culturals[6]Crides artístiquesprodueix canvis en les relacions sobre com veure’s/veure’ns amb i al món. La proposta organitzativa del capitalisme contemporani mitjançant la Feina com a forma de control sobre allò que produeix, proposa la creativitat com a element d’intercanvi, com a moneda simbòlica, obligant-nos a legitimar-nos a l’estructura institucional que autoritza o no l’ingrés d’aquesta creativitat en un circuit que filtra i imposa “el que ha de ser” en nom del pare Estat. El capitalisme en la seva lògica purament econòmica i d’avaluació de rendiment[7]Una de les estratègies que ha utilitzat el capitalisme per assumir-se com a únic model de supervivència, és que nega altres alternatives de vida i aquelles que coneixem, tendeixen a construir la … Continue reading,utilitza la creativitat mitjançant les polítiques estatals que, més enllà de potenciar la creativitat com a eina per pensar la condició del pensar, genera centres de producció de discurs que reafirmen el full de ruta classista, atorgant-nos com a societat la “responsabilitat” de construir un futur[8]Tal com han fet i fan les religions, la promesa d’un futur millor és un dels mecanismes que han estat i són utilitzats per prosseguir amb la mateixa mecànica vertical. Borriaud, N. … Continue reading on la creativitat quedi subordinada a la producció[9]Un dels símptomes que demostren com el capitalisme ha fagocitat la cultura com a motor simbòlic i econòmic, és l’ús de paraules pròpies de l’esfera empresarial: indústries … Continue reading. Els anomenats artistes, que intentem ser assalariats[10]Considerar que és artista perquè “pot viure del seu treball com a artista” és no considerar els privilegis que l’han portat a poder exercir aquesta pràctica.,hem permès una submissió que Foucault ja va anunciar mitjançant la biopolítca[11]Foucault, M. “Nacimiento de la biopolítica: Curso del Collège de France (1978-1979)”. Ed. Akal, 1979, Paris. : la vida condicionada al model polític amb el qual evitar tot compromís col·lectiu. Quan eludim aquesta responsabilitat, juntament amb la cultura com a element de producció on el pensar ha deixat de ser el centre, afirmem que el capitalisme no només és mecanisme financer per a l’organització de classes, gènere, narrativa política i oficial, sinó que esdevé llenguatge sustentat en la lògica de l’intercanvi, el deute i la promesa de reparació constant, encobrint la seva capacitat per metamorfosar i pluralitzar discursos. No és casualitat, doncs, que les institucions culturals introdueixin nous termes que ja qüestionem en la Postmodernitat, com ara feminisme, colonialisme o gènere, però fins que les seves estructures laborals no les incloguin per trencar la verticalitat, romandrem en una ficció que converteix això que podria ser una explosió de la verticalitat, en un formalisme i esgarrapada inofensiva.

References
1 La Revolució Industrial com a paradigma de la Modernitat, es va basar en relats històrics que formaven part del dogma existencial de les societats amb una perspectiva eurocèntrica, i, per tant, cristians. A partir de “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front” (Gènesi 3:19), es va pensar que les societats havien d’esforçar-se per construir un present i futur millor mitjançant la mecanització i el saber que ajudarien a millorar les seves vides (Basat en “Estructures de Poder”. Weber, Max. Ed. Coyoacán 2006, Mèxic).
2 El relat capitalista que projecta frases motivadores i ingènues com “apostar per mi”, “treballa dur i arribessis lluny” o “tot esforç té la seva recompensa”, resulten molt útils per a les societats subdesenvolupades econòmicament, ja que presenten fórmules de continuïtat per no defallir en el seu intent per enfilar-se a un cim reservat a la burgesia i la riquesa.
3 “La burocratización del mundo en la era neoliberal”. Hibou, B. Donat Ed. 2020, Madrid
4 L’especialització del treball com a element actiu de la mecànica capital, no només serveix per dotar d’ego la figura d’aquell/a que es fa anomenar “especialista”, recolzant la diferència i, per tant, la jerarquia de sabers, sinó que classifica i enjudicia a la resta i en cas que no exercim professionalment per “allò pel qual suposadament ens hem preparat”, el resultat és frustració, desassossec i manca de comprensió.
5 El terme “amo” ve del protoitàlic *ama-, i aquest del protoindoeuropeu *h₃mh₃- (“prendre possessió“). Wikipedia, darrera consulta 2022.
6 Crides artístiques
7 Una de les estratègies que ha utilitzat el capitalisme per assumir-se com a únic model de supervivència, és que nega altres alternatives de vida i aquelles que coneixem, tendeixen a construir la pobresa des de l’economia, abordant-la amb la política de la compassió cap a aquests/es que, per diverses raons, no s’han desenvolupat adequadament a la lògica del creixement de l’agressiu progrés.
8 Tal com han fet i fan les religions, la promesa d’un futur millor és un dels mecanismes que han estat i són utilitzats per prosseguir amb la mateixa mecànica vertical. Borriaud, N. “Radicant”. Ed. Adriana editors. 2019, Barcelona.
9 Un dels símptomes que demostren com el capitalisme ha fagocitat la cultura com a motor simbòlic i econòmic, és l’ús de paraules pròpies de l’esfera empresarial: indústries culturals, producció, objectius o pressupostos suposen lògiques de pensar la cultura com a element formal pròpia del liberalisme.
10 Considerar que és artista perquè “pot viure del seu treball com a artista” és no considerar els privilegis que l’han portat a poder exercir aquesta pràctica.
11 Foucault, M. “Nacimiento de la biopolítica: Curso del Collège de France (1978-1979)”. Ed. Akal, 1979, Paris.
Tema del Mes

Daniel G., artista i doctor per la Universitat de Barcelona (2015), qüestiona discursos dominants construïts per poders fàctics sobre identitat, treball, classe o consum que converteixen formes de ficció i/o realitat. Inicia la seva trajectòria combinant investigació i producció artística, indagant sobre els mecanismes que constitueixen narratives hegemòniques. Des del 2016 obté diverses beques com a Beca d'Educació P. Juncosa (Mallorca 2016), Beca Inter. ETAC (Mallorca 2016), Beca d'Arts Visuals Casa Elizalde, UNZIP (El Prat de Llobregat 2017), Beca d'Educació Sala d'Art Jove (2018), Beca d'Experimentació artística i investigació L'Escocesa (2019) i forma part del grup de recerca Asimetries a Fabra&Coats d'Idensitat (Barcelona 2018/19). Des del 2018 desenvolupa el disseny i contingut de projectes des del programa Interseccions Arts Visuals de l'Ajuntament del Prat de Llobregat i actualment dissenya els Programes Públics del Centre d'Art La Capella a Barcelona. El 2021/22 ha presentat “Art (in)útil: Sobre com el capitalisme desactiva la cultura” amb l'Editorial Raig Verd, que neix de la seva Tesi Doctoral, i també ha presentat “Orden Público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social” a la Galeria Chiquita Room amb què ha realitzat contraban d'expedients de l'Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya a l'espai expositiu.

Publicacions

29 abril 2022

Feixisme laboral

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)