Investigar al museu?

El número de gener 2022 del Magazine d’A*Desk aborda el desafiament encara pendent a bona part de les institucions culturals i museus d’art, de generar espais de recerca, escriptura i producció de saber sobre les pròpies pràctiques, amb finalitats de circulació pública. Ens centrem en les pràctiques pedagògiques, un tipus de tasca que gaudeix de menor jerarquia que altres, com ara la pràctica curatorial. Ens preguntem, doncs, què significa investigar dins d’un museu? I més específicament: què vol dir investigar i produir coneixement vinculat als programes d’art i educació amb diversos públics? Com podem generar espais d’escriptura per a aquesta producció de coneixement? Quins tipus de sabers són aquells dels que parlem? Quin tipus de recerca podem generar? Com ens situem davant de l’Acadèmia? Quin rol cobren el fitxer i l’escriptura burocràtica en aquesta tasca? Quin rol ocupen la subjectivitat, la ficció, el cos, el plaer i els afectes en aquests processos?

Des de Llatinoamèrica i Europa, les convidades a aquest nombre d’A*Desk reflexionen sobre aquestes problemàtiques per pensar en l’estat actual de l’educació en museus d’art i en els abasts i els límits de la seva professionalització.

Ens acompanyen: Renata Cervetto, integrant de l’equip curatorial de la 11a Biennal de Berlín i editora de llibres que tenen per fi difondre pràctiques d’art i educació a Llatinoamèrica. En una entrevista, Renata desenvolupa les particularitats d’investigar en art-educació en aquest context, i els desafiaments i les potencialitats d’escriure i publicar sobre aquestes pràctiques.

A continuació, Mónica Amieva, curadora pedagògica i investigadora de l’Institut d’Investigacions Estètiques de la UNAM, aprofundeix sobre les implicacions que té defensar les pràctiques pedagògiques dels museus com a pràctiques investigatives. A partir del concepte de “transpedagogies” de Pablo Helguera, Amieva explora la possibilitat de reinventar els modes de funcionament de l’educació i de la investigació tradicionals als museus d’art.

María Acaso, docent i investigadora (Universitat Complutense de Madrid) i Cap de l’Àrea d’Educació del Museu Reina Sofía, juntament amb Sara Torres (UCM), artista, docent i investigadora en pedagogies radicals, proposen pensar en l’arxiu com una eina de lluita institucional per combatre la subalternitat dels equips d’educació davant d’altres àrees del Museu. El desenvolupament d’una cultura de l’arxiu d’art-educació implica reivindicar la rellevància d’aquestes àrees als museus i reconèixer la tasca intel·lectual dels departaments d’educació.

Finalment, Emily Pringle, directora de Tate Research (Tate, UK) i autora del llibre Rethinking research in the art museum, proposa repensar la institució museu davant de l’impacte de la pandèmia i del moviment internacional de reivindicació de drets civils antiracista Black Lives Matter. Davant d’un context crític, Pringle veu una oportunitat de reinvenció positiva de les institucions culturals per contribuir a l’equitat d’accés i de representació. La investigació té un rol crucial en aquest procés si s’aborda com a pràctica en col·laboració amb la societat civil, permetent interrogar els sistemes i estructures existents, i transformar les maneres de validar i fer visible el coneixement a l’interior del museu, alterant jerarquies i promovent autoritats compartides.

Com el cavall de Troia, la implementació d’una cultura d’arxiu, de recerca i d’escriptura sobre les mateixes pràctiques dels equips d’educació, són tasques amb un fort potencial revolucionari. Emmarcades en processos de col·laboració amb agents externs al museu i amb la societat civil, poden contribuir no només a una major i necessària professionalització dels treballadors d’art-educació. També poden impulsar, des de l’interior del museu, un nou tipus d’institucionalitat que reconegui el rol d’aquestes àrees en la revitalització del sentit de les institucions culturals a la societat, perquè són les que promouen i sostenen el contacte amb els públics.