close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

gener
Investigar al museu? Reflexions sobre la possible producció de sabers en art-educació

Rosario García Martínez

El número de gener 2022 del Magazine d’A*Desk aborda el desafiament encara pendent a bona part de les institucions culturals i museus d’art, de generar espais de recerca, escriptura i producció de saber sobre les pròpies pràctiques, amb finalitats de circulació pública. Ens centrem en les pràctiques pedagògiques, un tipus de tasca que gaudeix de menor jerarquia que altres, com ara la pràctica curatorial. Ens preguntem, doncs, què significa investigar dins d’un museu? I més específicament: què vol dir investigar i produir coneixement vinculat als programes d’art i educació amb diversos públics? Com podem generar espais d’escriptura per a aquesta producció de coneixement? Quins tipus de sabers són aquells dels que parlem? Quin tipus de recerca podem generar? Com ens situem davant de l’Acadèmia? Quin rol cobren el fitxer i l’escriptura burocràtica en aquesta tasca? Quin rol ocupen la subjectivitat, la ficció, el cos, el plaer i els afectes en aquests processos?

Des de Llatinoamèrica i Europa, les convidades a aquest nombre d’A*Desk reflexionen sobre aquestes problemàtiques per pensar en l’estat actual de l’educació en museus d’art i en els abasts i els límits de la seva professionalització.

Ens acompanyen: Renata Cervetto, integrant de l’equip curatorial de la 11a Biennal de Berlín i editora de llibres que tenen per fi difondre pràctiques d’art i educació a Llatinoamèrica. En una entrevista, Renata desenvolupa les particularitats d’investigar en art-educació en aquest context, i els desafiaments i les potencialitats d’escriure i publicar sobre aquestes pràctiques.

A continuació, Mónica Amieva, curadora pedagògica i investigadora de l’Institut d’Investigacions Estètiques de la UNAM, aprofundeix sobre les implicacions que té defensar les pràctiques pedagògiques dels museus com a pràctiques investigatives. A partir del concepte de “transpedagogies” de Pablo Helguera, Amieva explora la possibilitat de reinventar els modes de funcionament de l’educació i de la investigació tradicionals als museus d’art.

María Acaso, docent i investigadora (Universitat Complutense de Madrid) i Cap de l’Àrea d’Educació del Museu Reina Sofía, juntament amb Sara Torres (UCM), artista, docent i investigadora en pedagogies radicals, proposen pensar en l’arxiu com una eina de lluita institucional per combatre la subalternitat dels equips d’educació davant d’altres àrees del Museu. El desenvolupament d’una cultura de l’arxiu d’art-educació implica reivindicar la rellevància d’aquestes àrees als museus i reconèixer la tasca intel·lectual dels departaments d’educació.

Finalment, Emily Pringle, directora de Tate Research (Tate, UK) i autora del llibre Rethinking research in the art museum, proposa repensar la institució museu davant de l’impacte de la pandèmia i del moviment internacional de reivindicació de drets civils antiracista Black Lives Matter. Davant d’un context crític, Pringle veu una oportunitat de reinvenció positiva de les institucions culturals per contribuir a l’equitat d’accés i de representació. La investigació té un rol crucial en aquest procés si s’aborda com a pràctica en col·laboració amb la societat civil, permetent interrogar els sistemes i estructures existents, i transformar les maneres de validar i fer visible el coneixement a l’interior del museu, alterant jerarquies i promovent autoritats compartides.

Com el cavall de Troia, la implementació d’una cultura d’arxiu, de recerca i d’escriptura sobre les mateixes pràctiques dels equips d’educació, són tasques amb un fort potencial revolucionari. Emmarcades en processos de col·laboració amb agents externs al museu i amb la societat civil, poden contribuir no només a una major i necessària professionalització dels treballadors d’art-educació. També poden impulsar, des de l’interior del museu, un nou tipus d’institucionalitat que reconegui el rol d’aquestes àrees en la revitalització del sentit de les institucions culturals a la societat, perquè són les que promouen i sostenen el contacte amb els públics.

Tema del Mes

Rosario García Martínez (Buenos Aires, 1983) és Llicenciada Arts per la Universidad de Buenos Aires i va realitzar estudis de postgrau sobre pedagogia i educació a FLACSO Argentina. Des del 2008 treballa a l'àrea d'Educació i Programes Públics de la Fundación Proa. És autora del llibre Por una institución híbrida. Experiencias de interacción entre Museo y Universidad, publicat per Fundación Proa el 2020. A partir d'aquesta publicació, va crear el programa Escribir al Hilo. Clínica de escritura sobre prácticas educativas en museos, complicitat amb l'equip d'Educació i Programes Públics del Museo Universitario de Arte Contemporáneo de la UNAM, Mèxic. Actualment està remant en dulce de leche: dissenyant programes d'abast internacional que incentiven el desenvolupament d'espais de recerca, escriptura i publicació per a professionals de museus.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)