La Biennale en capes

Hem dedicat el mes de juny a una de les biennals més reconegudes a nivell mundial, no només pel seu abast mediàtic, sinó també per un contingut que sempre reuneix l’art contemporani “global”. A A*DESK, vam voler començar amb una extensa i necessària entrevista a Martí Manen, comissari del Pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia 2015 a càrrec de Manuel Segade, també comissari i crític. La conversa va treure a la llum interessants detalls del projecte curatorial, d’aquest Dalí com a subjecte complex, dels artistes seleccionats i del per què d’aquesta selecció, però també es van tractar les dinàmiques i funcionament d’una Biennal, des de dins, des de l’experiència.

Juan Canela realitzava amb “Tots els futurs del món, o la dificultat d’albirar qualsevol cosa” una dissecció, expressament transversal, del contingut de la Biennal. Li vam demanar això que sovint costa tant fer o que es troba a faltar quan no es té prou temps de repòs: una visió global, i ens va oferir una crítica amb fons però amb assumides limitacions d’abast, sobretot en tenir en compte el recorregut temporal que encara està per fer.

También desde la experiencia propia, y contrastando abiertamente con un cierto tipo de crítica publicada en los primeros días de la Bienal, desde un lenguaje que huye de grandilocuencias y con un toque de ficción-historia, Irina Mutt nos paseaba por una Biennale, su Biennale, en la que no encontramos tanta estructura si no ángulos muertos, espacios sin definir, y por ende, mucho más libres e independientes, como el alien que usó para guiarnos en su texto.
També des de l’experiència pròpia, i contrastant obertament amb un cert tipus de crítica publicada en els primers dies de la Biennal, des d’un llenguatge que fuig de grandiloqüències i amb un toc de ficció-història, Irina Mutt ens passejava per una Biennale, la seva Biennale, en la qual no trobàvem tanta estructura si no angles morts, espais sense definir, i per tant, molt més lliures i independents, com l’àlien que va usar per guiar-nos en el seu text.

Per la seva banda, Montse Badia signa la “Biennal de Venècia en 12 apunts“, una interessant guia, quasi temàtica, per moure’s conceptualment per la Biennale. Sense intenció (professa) de ser exhaustiva, Badia porta a terme una dissecció feta amb un ull crític infal·lible. En el text, es posen de relleu els grans elements i qüestions que, intencionadament o no, podrien destacar-se d’aquesta 56a edició.

Acabem aquest mes de cinc dilluns amb un “extra” que reprèn el títol triat per part del comissari Okwui Enwezor “tots els futurs del món” i posa en relleu dos esdeveniments viscuts a la Biennale, per donar compte amb un parell de detalls que potser aquest futur en plural no sigui tan múltiple i que, vist com es repeteixen les relacions de dominació entre uns i altres al llarg del temps, potser el que haurem d’assumir és que aquest futur ha de ser un, i comú, o no serà.

Entrevista de Manuel Segade a Martí Manen (part 1) i (part 2)

Tots els futurs del món, o la dificultat d’albirar qualsevol cosa, per Juan Canela

Àliens i Biennals, a càrrec d’Irina Mutt

La Biennal de Venècia en 12 apunts, per Montse Badia

Tots els futurs no són més que un, redacció A*DESK