Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
PEDRES
Magazine
PEDRES
L’any 2017, Abraham Poincheval es va tancar durant una setmana dins d’una roca de 2,5 metres d’alt per 1,6 de diàmetre en la qual s’havia tallat la forma d’una persona asseguda, per a una exposició al Palais de Tokyo. Expert ja en passar temps tancat en espais minsos, a propòsit de Pierre l’artista diu que “la impressió de velocitat no depèn més que de nosaltres, del nostre propi punt de vista”. Les pedres tornen a estar d’actualitat en l’art contemporani, o potser mai van passar de moda. Com a metàfora d’allò que és immòbil o lent, per a parlar de l’antropocè i la destrucció del medi ambient, de colonialisme o fins i tot per a qüestionar el mercat de l’art, aquest mes d’octubre hem posat el focus en la matèria pètria i l’hem tractat des de diferents punts de vista.
Cap dels autors que han contribuït a aquest número està d’acord amb la dita “menys dóna una pedra”, especialment la Nerea Arrojería en el seu text sobre el robatori d’una de les petites roques que formava una instal·lació de Yoko Ono en la seva exposició en un museu de Canadà. La polèmica pel valor -econòmic- de l’assegurança de l’obra serveix per donar un repàs als preus als quals altres cèlebres pedres han arribat en el mercat artístic, principalment a través de la subhasta.
De les pedres com a font de coneixement ens parlava l’Anna Dot, que començant pel joc i acabant en la indústria de la grava i el mercat immobiliari feia una passejada per les llengües antigues (la Pedra Rosetta) i els treballs de Bruno Munari, Lorenz von Liburnau i Irene Kopelman. L’Albert Alcoz, centrant-se en l’audiovisual, repassa i comenta una llarga llista d’obres artístiques en què pedres, roques i còdols són protagonistes. A A * Desk ja vam tenir ocasió de parlar del film de Pierre Bismuth sobre la pseudoroca d’Ed Ruscha perduda en el desert.
De roques segrestades o robades i repatriades ens parlava la Carlota Surós, a propòsit de la Piedra Kueka i el projecte artístic Global Stone de Wolfgang Kraker von Schwarzenfeld. Encara que amb final feliç per al poble indígena propietari legítim de la pedra, no es tracta d’un cas aïllat: també es va impedir el trasllat del meteorit El Chaco a Kassel, en ocasió de la documenta 13 que es va celebrar el 2012. Eurocentrisme, relacions colonials i privilegi occidental en el món de l’art, res de nou.
Mentre que alguns artistes han fet parlar a les pedres, com Antonio Ortega o Egill Sæbjörnsson, altres se les mengen: Alexandra Laudo conversava per aquest número amb alfonso borragán sobre el seu projecte Litófagos. Finalment, les pedres donen tant de si que fins i tot es poden ingerir.
Imatge de portada: Egill Sæbjörnsson, A Night turns into a Day, 2012
-
29/10/18 SOBRE PEDRES I BOQUES. Apunts sobre el projecte Litófagos, de alfonso borragán
-
22/10/18 Love Yourself i el valor monetari de les pedres
-
15/10/18 La lluita per la territorialitat: la Piedra Kueka
-
08/10/18 Geologia en moviment. Navegant entre pedres i pedruscos de l’àudio-visual contemporani
-
01/10/18 De trobar pedres
A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.