close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

gener
2021: Una odisea en el ciberespacio

Diana Padrón

2020 no va poder portar-nos més sobresalts. A la fi d’any, quan pensàvem haver satisfet la nostra capacitat de sorpresa, es localitzava un misteriós monòlit en el desert d’Utah que semblava estar caracteritzat pel do de la ubiqüitat, no sols per la seva difusió en el ciberespai, sinó per la seva intrigant reaparició a Califòrnia, Piatra Neamț, Frísia, l’illa de Wight, Segòvia i fins i tot, segons algunes veus, en el propi Guinardó barceloní. El monòlit –una estructura aparentment metàl·lica amb acabats reflectors a manera de prisma triangular de gairebé 3 metres d’altura– sens dubte venia a simbolitzar un any carregat d’incògnites, però encara més interessant, va ser segurament aquesta naturalesa incerta i enigmàtica el que va alimentar les especulacions que ens trobàvem davant un objecte artístic. Aquesta interpretació ens porta a reconsiderar el sentit de 2001: A Space Odyssey a l’abric d’una coneguda teoria en la qual tal vegada no està de més insistir: la de que no són els avanços tecnològics, sinó contràriament l’experiència estètica, la que impulsa tot canvi de paradigma.

Mentre ajornem projectes, celebracions i abraçades fins a dates hipotètiques, tractem de no naufragar entre skypes, reunions meet, conferencies zoom, webminars, classes online, expos digitals, residències virtuals i altres promeses tecnològiques que semblen establir-se més enllà de les vacunes. Com en la pel·lícula de Kubrick, ens trobem en una nau que no per a d’avançar enmig d’un espai mancat de referències mentre les tecnologies s’obstinen a imposar-nos un camí a seguir. Per això hem convocat un oracle de mediadores i pensadores, perquè totes elles treballen en els límits de la pràctica artística, la recerca, la crítica, la gestió o la curaduría i poden intuir l’odissea en la qual molt probablement ens tocarà continuar navegant des del sector cultural durant 2021. Perquè continua sent necessari reivindicar l’exercici de la crítica –hermenèutica i predictiva– enfront de la impotència del hater digital. Perquè com observa Laura González, el 2020  s’han fet alguns passos i el 2021 ens queden molts més per donar, i malgrat el corrent, els donarem somrient juntament amb Raisa Maudit, repensant la corporalitat amb Ericka Florez  i recordant amb Solar que, al final, el principi era pensar.

Monolit aparegut al desert d’Utah el 18 de novembre de 2020 (Imatge Creative Commons)

 

 

(Imatge destacada: Fotograma de la pel·lícula 2001 A Space Odyssey, dirigida per Stanley Kubrick, 1968).

 

Tema del Mes

Diana Padrón: Treballo perquè em van dir que era un joc, un debat, un ball i sí, moltes vegades m'ho passo pipa. Perquè tinc un compromís amb la ciutat on visc, amb l'art, amb la crítica, amb l'esfera pública. Evidentment treballo perquè és imperatiu ser autosuficient, però sobretot ho és acumular capital simbòlic. Em semblaria obscè equiparar-me al treballador assalariat, el nostre model és més aviat el de l'empresari. Treballo per a reproduir el capital, per a innovar en flexibilitat laboral, per a experimentar l'últim en autoexplotació i perquè em convidin a festes divertides. Paradoxalment, també treballo per a imaginar-me alguna classe de col·lectiu. Perquè al final, no anem a ser nihilistes, alguna cosa ha d'haver-hi en l'art que apunti a alguna sort de fora. Treballo per si algun dia, entre tots, ens inventem un altre món / dianapadronalonso.com

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)