Compondre

Poses això amb això, una cosa al costat de l’altra, i passa alguna cosa; o potser una al davant, en escorç, i l’altra tombada, i passa una cosa diferent; o afegeixes una tercera cosa, i apareix un tema, i es genera una tensió i busquem la manera de desenvolupar-ho per resoldre-la.

Una lletra al costat d’una altra lletra diferent que fan un article, deixem un espai i afegim un altre grupet de lletres que conformen un nom, un altre espai, un altre grupet de lletres conjugades en un verb que provoca l’acció, un altre espai i un darrer grupet que ens indica la manera com es realitza l’acció. La nena salta alegrement. De cop i volta, apareix una oració, i amb ella una escena.

Un so al costat d’un altre so diferent, i d’un altre i un altre i un altre, i apareix una melodia. Si dos sons o més sonen alhora fan acord, i sona més ple, més bonic, com si aquest traç estigués encoixinat.

Flexiones el cap lateralment mentre l’espatlla dreta s’inclina cap endavant i des de les puntes dels dits de la mà dreta dibuixes un cercle, flexiones el colze i el maluc esquerre es desplaça cap enrere, provocant que facis un pas amb el peu esquerre. Una seqüència de moviments, uns darrere dels altres, de vegades simultàniament, com un acord, que produeix una frase coreogràfica. Si la frase la ballen dues persones en uníson, en concordança, es produeix una màgia: la sincronia, o es ressalta la seqüència de moviments, com si la poséssim en negreta.

Després de més de deu anys impartint classes de composició (coreogràfica), d’alguns anys interessat en la pràctica de l’escriptura i d’altres vinculats al llenguatge musical (amb el violí de petit i ara amb el piano), he començat a lligar caps. Els paràmetres de la composició i les seves eines són semblants, si no els mateixos, en els diferents llenguatges. O diguem que trobo una gran ajuda per jugar a traslladar estratègies d’un llenguatge a l’altre. I aquest joc és el que estic desenvolupant per a la nova creació en què estic ficat i que s’estrenarà al febrer de l’any que ve al Mercat de les Flors.

Per ajudar-me a pensar aquestes vinculacions, i acceptant la invitació d’A*Desk a ser l’editor convidat per aquest mes de maig, he decidit convidar persones properes que tenen altres pràctiques compositives per reflexionar-hi. Blanca Pujals des de la pràctica de pensar l’espai com a arquitecta i investigadora espacial; Pol Guasch des de la seva increïble manera d’ajuntar paraules i fer màgia; Meritxell Neddermann des de la seva admirable capacitat de fer malabars amb els sons; i Carolina Campos des de la seva sensibilitat acompanyant processos de creació escènica. Totes parlen de compondre, amb l’espai, les paraules, els sons o els moviments. I totes, d’alguna manera, parlen del mateix però de maneres diferents. I són aquestes diferències a anomenar allò comú que em sembla un regal i un impuls per anar-me’n corrent a l’estudi i començar a jugar amb tots aquests materials, eines, paràmetres i estratègies. Desitjo que la lectura d’aquests articles us impulsi a sortir corrent a compondre amb paraules, sons o moviments, o tot alhora.

(Imatge de portada: Collage: Rosa Galí. Foto: Shadha Agliata)